28 d’octubre de 2012

Quan tot fa llenya...

©L'univers de la mirada

10 comentaris:

  1. No toca altra que tornar-se a aixecar.
    I qui cau i s'aixeca és tan alt com era, no?
    La foto és increïble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies GERÒNIMA. Tens raó toca aixecar-se altre cop...

      Elimina
  2. Espectacular com es recull el moment a la fotografia.

    ResponElimina
  3. Quin mal Carles!!! No m'ha agradat mai quan cauen els castells.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies ALBA. A mi tampoc... però la foto la vaig trobar interessant...

      Elimina
  4. El lloc adecuat, en el moment adecuat, i tu amb el dit preparat!!!

    Se'm regira tot quan cauen. Sort que no passa sovint.

    Per cert, la plaça més castellera i sense avisar. M'ho apunto...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies ARIADNA. jeje Sempre... i la tapa del objectiu fora... ☺
      Jo crec que vaig tancar els ulls en el moment de fer la foto, em fa angunia...
      Ha i no et vaig dir res per que tu estaves fora i no et volia fer dantetes... ;-)

      Elimina
  5. Respostes
    1. Gracias PATRICIA. Hábil... no creo mas bien oportuno. :-)

      Elimina